L’arc de la Rambla és, a més del nom del nostre hotel, la forma en la qual els barcelonins coneixen l’arc que marca el començament del carrer Arc del teatre. Aquest carreró, que uneix La Rambla i l’Av. de les Drassanes (a l’alçada de l’EOI), ens evoca escenaris de novel·les i una certa nostàlgia. T’ho expliquem.
El cementiri dels llibres oblidats
Et sona, oi? És el nom de la saga de quatre llibres de Carlos Ruíz Zafón que s’inicia amb L’ombra del vent (2001), segueix amb El joc de l’àngel (2008), El presoner del cel (2011) i finalitza amb El laberint dels esperits (2016).
En el primer dels llibres d’aquesta tetralogia, Daniel Sempere, de la mà del seu pare, descobreix en aquest lloc el llibre “L’ombra del vent” que des de l’inici despertarà la seva curiositat i la del lector.
Doncs bé, l’autor situava, en la ficció, aquest cementiri dels llibres oblidats al carrer Arc del teatre.
Un passat molt “alegre”
A més del Teatre principal (el teatre més antic de Barcelona 1597-2006), al carrer Arc del teatre trobaràs el Bar Kentucky. Aquest històric bar, que data dels anys 40, deu el seu nom als mariners americans que durant els anys 60/70 poblaven la vida de les nits barcelonines. Avui roman fidel al seu aspecte inicial i amb el seu estil atemporal continua sent una peça clau de l’oci nocturn de la nostra ciutat.
Però a banda d’aquest local, testimoni viu de la història nocturna, hi havia fa uns anys altres llocs d’interès.
El tablao Villa Rosa
En el mateix carrer Arc del teatre, davant del bordell de Madame Petit (1889-1956) va estar durant un temps també el Tablao Vila Rosa (1916-1996). Aquest tablao flamenc va ser testimoni del talent d’una joveníssima Carmen Amaya.
La família Borrull va obrir aquest local de decoració arabesca i motius taurins que va formar part de la història del flamenc a Barcelona. El públic del local el formaven, durant les primeres hores de la tarda, classes modestes aficionades al flamenc i gitanos d’Hostafrancs. En canvi, a partir d’aproximadament la una de la matinada, l’ambient canviava radicalment, i acudien a ell membres de classes més adinerades i de la burgesia catalana. El mateix Santiago Rusiñol va estar entre el públic del Vila Rosa.
Aquest públic d’hores intempestives acudia atret per l’art flamenc, però també per una certa sordidesa. I és que, en el Vila Rosa, a partir d’aproximadament les dues de la matinada, es podia ser testimoni de baralles “acordades“. Aquestes començaven més o menys sempre de la mateixa manera: una de les noies del local coquetejava amb algú del públic i en un moment donat acudia el nuvi gelós. La cosa es resolia gairebé sempre a punta de navalla.
Arc La Rambla – Fem la visita a Barcelona més entretinguda
Esperem haver despertat la teva curiositat amb algunes de les històries del carrer que dona nom al nostre hotel.
Des del blog d’Arc La Rambla intentarem continuar il·lustrant i enriquint la teva visita a Barcelona amb curiositats o parts de la història no tan conegudes. Segueix-nos per a estar informat i, a més, beneficia’t amb el codi ARCBLOG del descompte especial que oferim als nostres lectors.
